11è Festival Gollut
Presentació
El rapte de la imatge
El gest de segrestar una imatge evidencia una absència; assenyala tot allò que la circumscriu. Sovint, també som nosaltres qui rodegem a les imatges; aquelles que componen les pel·lícules i que demanen la nostra mirada. La imatge que ha desaparegut vaga com un fantasma, sense adherència. Què esperem avui de les imatges? I del cinema com a art de la imatge en moviment?
El rapte de la imatge és el títol que encapçala l’11a edició del Festival Gollut. Enguany el festival es presenta en el format de mostra cinematogràfica. És precisament el rapte d’una imatge el punt de partida d’aquest cicle. El segrest de la Mare de Déu de Núria, realitzat l’any 1967 com una acció de protesta, és narrat a la pel·lícula Paraula de Mare (2001) de Felip Solé; a qui entreguem el Premi Gollut a la trajectòria. Amb ell, junt amb l’historiador Miquel Sitjar, revisitem la història d’aquests esdeveniments.
El rapte de la imatge és un cicle cinematogràfic que parteix d’un fet local, però que s’extrapola a altres geografies, dialogant entre pel·lícules de diferents èpoques i contextos, que s’agrupen interrogant sobre l’apropiacionisme de les imatges, l’espoli colonial, la política de conservació, l’espai del museu o la iconologia i iconoclàstia del cinema.
Més enllà del cicle, proposem un conjunt de Sessions Especials: una mirada retrospectiva a l’obra de la cineasta Adriana Vila així com un conjunt de sessions de cinema a la fresca, entre d’altres. Tanmateix, posem atenció al cinema fet a la vall, revisitant les filmacions amateurs Apunts de la Vall de Ribes (1975-76) i explorem la materialitat viva del riu Sagadell amb la peça The intricate Dance (2022).
Passant de l’aigua al foc, un conjunt d’Activitats Paral·leles ens congreguen; com és el cas de la performance de Kalk’iin (2020) que desborda la frontalitat de la pantalla de cinema i ens disposa a la vora del projector. Abans, però, aprendrem a filmar i a revelar amb el taller per a adults de Súper-8 B/N. Així mateix, en col·laboració amb La Cremallera, vehicularem cinema i teatre; i amb Drac Màgic, transitarem al regne dels vents dins la Programació familiar.
Us esperem a la 11à edició del festival!
Jan Baeta (director artístic).
Mostra de Cinema
Films projectats
11è Festival Gollut
3_ERAS
Maria Virginia Jaua i Roberto Riquelme 2020, 24′, Espanya, VDE Digital
3_eras és un assaig fílmic concebut a partir de Las tres eras de la imagen (Akal, 2010) del teòric i crític espanyol José Luis Brea. Dividit en tres grans fases, les de la imatge-matèria, la imatge fílmica i la e-imatge o imatge electrònica, analitza com les diferents formes tècniques propicien mitjans diferenciats de producció, distribució i recepció d’imatges.
A l’assaig fílmic, realitzat per María Virginia Jaua i Roberto Riquelme, s’ha buscat traslladar la tasca teòrica del pensador espanyol, que cristalitza en el que podria considerar-se el seu darrer i millor llibre, al llenguatge de la imatge-moviment. És una obra inusual i inèdita en un ampli sentit de la paraula. No només com treball amb les imatges i el diàleg amb l’escriptura, amb l’art i el cinema, sinó també com a “assaig fílmic”. És a dir, amb valor per a la investigació artística i l’arxiu, i amb el que finalment es busca completar i ampliar la reflexió teòrica a través de les mateixes imatges que són subjecte i objecte de la mateixa “obra”.
*Pel·lícula basada en el text 3_eras (2019) de José Luis Brea.
LA QUIMERA
Alice Rohrwacher 2023. 130’. Itàlia, França, Suïssa. VOSE. 35 mm, 16 mm, Súper-16 a digital.
Tots tenim una quimera, alguna cosa que volem fer, tenir, però que mai no trobem. Per la banda de “tombaroli”, els lladres de tombes antigues i de jaciments arqueològics, la quimera és somiar a deixar de treballar i fer-se rics sense esforç. Per a Arthur, la quimera s’assembla a Benjamina, la dona que va perdre. Per tal de trobar-la, Arthur s’enfrontarà a l’invisible, indagarà per totes les parts, penetrarà a la terra, decidit a trobar la porta que condueix al Més Enllà del que parlen els mites. En el seu agosarat recorregut entre vius i morts, boscos i ciutats, festes i solituds, els destins dels personatges es creuen, tots en la recerca de la seva quimera.
Todxs queremos un lugar al que llamar nuestro
Daniela Delgado 13′. Equador, Espanya. VOE. 16 mm a digital.
Una perruquera de Madrid rep quantitat de gent que ve a veure i a tocar una rèplica de la Verge de Quinche. Un sacerdot recomana posar l’estàtua en una església del barri vell. La història continua quan la rèplica de la Verge es retorna a la perruqueria.
otro sol
Francisco Rodríguez 2023. 88’. Bèlgica, Xile, França. VOE. 16 mm a digital.
Otro Sol és un grup de personatges reals i inventats atrapats en una pel·lícula. És també un purgatori de lladres jubilats ambientat a la costa del desert d’Atacama. La pel·lícula és circular i busca inventar i verificar el mite d’Albert Cándia, un lladre internacional xilè que va robar la Catedral de Càdis, a Andalucia, a finals de la dècada del 1980.
Tótem
Unidad de Montaje Dialéctico 2022. 65′. Xile, Mèxic. VOE. Digital.
Mentre les xifres de les persones desaparegudes a Mèxic continuen augmentant, Tótem explora les particularitats i les arrels més profundes d’aquest tipus de violència, i imagina noves formes de resistència i comunitat en els moviments que han sorgit contra ella. La història de dues arqueòlogues que busquen endebades l’antic cap olmeca en un ritual obscur apareix a intervals recurrents, qüestionant el mateix acte de documentar l’absent i l’invisible.
Gardien
Guardià Varvara Mashanskaya 2024. 28’. Suïssa. VOSE. Digital. Estrena Espanyola.
Tatum, un home jove als quaranta que pateix una depressió profunda és contractat com a vigilant de museu. Fent la tasca de vigilar una escultura que exerceix una misteriosa fascinació sobre el públic, progressivament va caient ell mateix en el seu encís.
Et les chiens se taisaient-D’Aimé Césaire
I els gossos callaven, de Aimé Césaire Sarah Maldoror 1978. 13’. França. VOSE. 16 mm a digital.
Aquesta pel·lícula ens condueix per dos espais que porten els estigmes del colonialisme esclavista: les reserves del Musée de l’Homme de París, i els paisatges plàcids de la Martinica. Guiant un grup de joves estudiants a través dels arxius del museu, el “rebel” es confronta amb les màscares i amb les escultures africanes, i lliura una crítica potent de l’esclavatge i de la injustícia. La seva veu ressona i es projecta en la visió d’un món nou, alliberat de les urpes opressores del règim capitalista colonial. Aquest curtmetratge reflecteix el compromís de Maldoror en matèria d’educació, de cultura i de canvi social. Es reapropia del museu i el subverteix, transformant-lo en un espai potencial de descolonització cultural.
A so-called archive
Un suposat arxiu Onyeka Igwe 2020. 20′. Regne Unit. VOSE. Digital.
A So-Called Archive documenta un edifici que fa molt de temps que està buit del seu contingut, amb habitacions desolades plenes de pols, teranyines, rellotges aturats en llaunes de pel·lícules de cel·luloide rovellades i desfetes. Els materials que es troben en aquest edifici són difícils de veure, no només per la seva naturalesa, sinó també potser perquè les persones no els volen veure. Mentrestant, als Bristol Temple Meads, l’antic museu de l’Imperi Britànic i de la Commonwealth (2002-2009) havia estat en un principi situat a les voltes d’un dels dissenys de ferrocarril més famosos del Regne Isambard de Brunel. El museu incloïa fotografia, cinema, so i objectes de col·leccionisme de tot el primer Imperi Britànic. Com l’edifici de Nigerian Film Unit, també aquest edifici havia estat buidat; el museu va tancar poc després de les al·legacions que es van reportar de diversos objectes de la col·lecció venuts il·legalment. A So-Called Archive dibuixa aquests primers arxius —juntament amb les seves històries d’anuncis, monetització, documentació i ara abandonament— com una metonímia dels perdurables embolics entre el Regne Unit i les seves antigues colònies. Són i continuen sent les imatges purulentes de casa que no podem, no podrem o triem de no veure. (Mason Leaver-Yap).
Twist Again
Retorça de nou Andy Guérif. 2019 13’. França. VO. Digital.
El quadre Davallament de la creu, pintat per Rosso Fiorentino, pren vida. El Crist és baixat progressivament de la creu pels personatges bíblics, que l’envolten abans de desaparèixer del camp visual.
Caravaggio
Derek Jarman. 1986. 97’. Regne Unit. VOSE. 35 mm a digital.
El pintor Michelangelo Merisi, nascut a Caravaggio, s’està morint lluny de casa seva. Al llit de mort recorda els inicis de la seva vida com a pintor. El nen Michelangelo va deixar el seu Caravaggio natal en quedar orfe, i es trasllada a Milà, on s’inicia com a pintor en tallers diferents fins que estableix un taller propi a la Roma dels papes guanyant-se el favor de l’Església, que li encarrega nombroses obres. Llavors arriben la fama, els diners, els amors homosexuals, les intrigues polítiques i religioses, l’enveja i el crim.
L’Hypothèse du Tableau Volé
La hipòtesi del quadre robat Raúl Ruiz 1978 64′. França. VOSE. 35 mm a digital.
Al seu pis, un col·leccionista d’art guia l’espectador a través de sis obres d’un pintor acadèmic, Frédéric Tonnerre, reproduïdes en quadres vivents, per desvelar l’escàndol enigmàtic que van arribar a provocar al seu temps.
El cielo está rojo
Francisca Carbonell 2020 75′. Xile. VOE. Digital
El 2010, 81 reclusos van morir en un gran incendi a la presó de San Miguel a la capital de Xile, Santiago. A l’interior, estaven atrapats darrere les reixes; a fora, desenes de familiars que esperaven l’inici de l’horari de visita miraven impotents mentre els seus éssers estimats cridaven ajuda. Les portes van quedar tancades. Aquesta reconstrucció posa llum sobre l’absolut fracàs de l’administració de la presó, que contenia el doble de presos que els permesos.
Paraula de mare
Felip Solé 2001 60’.Catalunya. VOC. Digital.
La història de la Vall de Núria des dels seus orígens fins el moment en que uns activistes catalanistes van segrestar la imatge de Mare de Déu de Núria l’any 1967 i la van tornar el 1971. El documental explica com es va portar a terme aquesta acció i es reconstrueix també la història del santuari durant la Guerra Civil i la immediata postguerra amb una acurada selecció de testimonis i de documents que van des dels segles X i XI dipositats a l’arxiu diocesà de la Seu d’Urgell i que han permès il·lustrar els orígens del culte nurienc fins el moment en que la Generalitat de Catalunya pren el control.
Filme dos outros
Pel·lícula dels altres Lincoln Péricles 2014. 20′. Brasil. VOSE. Digital. Estrena Espanyola.
Seguint la tradició del cinema de found footage, Filme dos outros (Pel·lícula dels altres) és un exercici de reapropiació d’imatges que indaga sobre la propietat i el rapte de les imatges en l’era digital. Des de la posició de moderador de la mirada de l’altre, Lincoln Pèricles articula un joc narratiu a partir d’imatges extretes de targetes de memòria de dispositius robats en barris de classe alta de la ciutat de São Paulo.
Ozr El Wzzah
L’excusa de l’oca Mahdy Abo Bahat i Abdo Zin Eldin 2023. 25′. Egipte, Regne Unit. VOSE. Digital.
En aquesta obra que transita els somnis, portant-nos del terrenal a l’etern, els artistes audiovisuals egipcis Abdo Zin Eldin i Mahdy Abo Bahat situen el focus en un pagès i la seva oca, i d’aquí es llancen a buscar les freqüències esotèriques que habiten les seves terres. La necròpolis del Caire i el festival sufí Sayyida Nafisa condueixen el ritual místic, envoltant-nos d’un èxtasi cinematogràfic potenciat per la precisió dels enquadraments i de l’exactitud del muntatge. Arribarem a resoldre l’enigma de l’existència i el seu destí? Òbviament, mai ho aconseguirem, però Ozr el Wezzah ens aboca de forma virtuosa i lluminosa a aquest abisme insondable.
Foyer
Ismaïl Bahri. 2016. 31′. Tunísia, França. VOSE. Digital.
A primera vista, Foyer sembla ser una projecció sense pel·lícula. Una experiència de cinema en curs que intriga, interroga i transforma la càmera en un foyer, en una llar (té la imatge d’un foc) al voltant de la qual es reuneixen, parlen i escolten. Interessant-se primer per la càmera, les paraules despleguen ràpidament els punts de vista singulars i tracen un tipus de paisatge social i polític. Elles deixen entreveure el context en el qual es desplega l’experiència d’un treball que fa temptejos a la recerca d’una via per on el món s’agita.
actualitzat fins aqui 14/04/2025
entrades totes les pelis del menu programació>el rapte de la imatge
Palmarès
10è Festival Gollut
Premi Gollut
Millor Llargmetratge
Misión a Marte
Amat Vallmajor, 2022, 71’, Espanya, VE.
Premi Gollut
Millor Curtmetratge
Ara Crema
Núria Gascón, 1’, Catalunya, VC.
Premi Gollut
Del Públic i Menció especial del Jurat de Llargmetratges
Toyalti Adrift
Laura Sisteró, 2022, 70’, Espanya, VOSE.
Premi Gollut
Trajectòria Professional
Eugènia Balcells
Premi Gollut
a la direcció jove
Les més grans
Núria Ubach, Marta Codesido, Dubi Cano, Ulrika Andersson, 2023, 20’, Catalunya, VC
Premi Gollut
Miquel Porter
Ulises
Félix Brixel, 2022, 24’, Galícia, VOSE.
