Antoni Padrós

Premi Gollut a la
Trajectòria Professional

Retrospectiva
Antoni Padrós

Terrorisme domèstic,
quotidianitat sublimada.

Al llarg de la segona meitat dels anys seixanta -i fins a finals dels setanta-, com a reacció al clima de convulsió política i cultural que es respirava a Espanya durant els últims anys del franquisme i dels nous ideals provinents del maig del 68 francès, apareixen un conjunt de noves pràctiques cinematogràfiques influïdes pel cinema underground nord-americà i les noves onades europees. S’inicia així un període de reforma narrativa, de produccions que subvertien el model narratiu convencional (MRI) i donaven resposta a les limitacions sindicals i censores de l’època, així com la repressió política i sexual viscuda al llarg de la dictadura.

Provinent de la pintura i influenciat pel corrent pop, Padrós s’introdueix en el cinema vinculat amb l’escola d’Aixelà (Barcelona), caldo de cultiu decisiu del cinema underground barceloní on tindrà com a professor a Pere Portabella. 

La seva obra, feta sempre des de la falta de recursos tècnics i econòmics, és una constant revolució íntima i personal, feta des d’un humor pervers i polèmic. Junt amb Jesús Garay, Celestino Coronado, Álvaro del Amo, Paulino Viota -entre d’altres-, Antoni Padrós és un dels noms fonamentals per entendre el cinema underground espanyol.

Dissabte 2
17:00
Cinema Catalunya

Shirley Temple Story

Antoni Padrós, 1975-76, 226’, Catalunya, VE, 6 mm (transferida a vídeo)

Antoni Padrós dirigeix aquest musical terrorista, protagonitzat per una versió humoristicament tergiversada y subvertida dels valors del famos icòne infantil de Hollywood: Shirley Tample, la nena dels tirabuixons que va ser un element més de la política tranquilitzadora del New Deal i de la imatge optimista que venia els Estats Units.

La protagonista, encarnada per l’actriu Rosa Morata, inicia un llarg recorregut fins al País d’Esmeralda per entrevistar-se amb el Màgic d’Oz, després d’assabentar-se a través de la ràdio que el paper protagonista de la pel·lícula El Màgic d’Oz serà interpretat per Judy Garland. Al llarg del viatge que empren en companyia de les senyores Pit, Pot i Put, la protagonista es veurà perseguida per una malvada fada de l’Est i manipulada per tres joves revolucionaris anarco-estructuralistes.

*Amb la presència de Jan Baeta (Director del festival).
*Hi haurà un intermig de 15’ amb copa de cava.

Sessió Inaugural Dissabte 16
19:00
Cinema Catalunya

Dafnis y Cloe

Antoni Padrós, 1969, 23’, Catalunya, VE, 16 mm (transferida a vídeo).

Dafnis i Cloe són dos representants arquetípics de la petita burgesia dels anys setanta que, immergits en l’Espanya negra del Franquisme, s’envolten de mites importats i s’hi aferren com a vàlvula d’escapament. Sexe, religió i opressió resulten inútils davant del desencant que els envaeix.

*Amb la presència d’Octavi Martí i Videopresentació d’Antoni Padrós.

Sessió triple 1

Dilluns 18
18:30
Cinema Catalunya
Amb la presència de Jan Baeta (Director del festival).

Alice has discovered the Napalm Bomb

Antoni Padrós, 1940, 23’, Catalunya, VC, 8 mm (transferida a vídeo).

Un dels primers treballs cinematogràfics d’Antoni Padrós i treball de fi de curs que presenta a l’escola Aixelà.

El personatge d’Alícia, basat parcialment en l’Alícia de Lewis Caroll, neix en un país que està mort. Més tard la seva innocència serà manipulada per les ideologies del moment. Un film que voreja els límits de la provocació i la sàtira.

Pim, pam, pum, revolución

Antoni Padrós, 1969-70, 22’, Catalunya, VE, 16 mm (transferida a vídeo).

Pim, pam, pum, revolución comença amb un salt enrere en el moment que el protagonista, ja mort, recorda la seva pròpia mort, retrocedeix en el temps i rememora el que, pel que sembla, va ser el seu últim diàleg amb una dona “molt petit-burgesa”.

La pel·lícula retrata una joventut de classe social alta que adopta un cert grau de compromís perquè té remordiments de consciència. Padrós intenta establir un loop narratiu i reconstrueix una història a trossos, amb diàlegs intercanviats i amb una successió de plans mitjans fixos dels intèrprets que miren a la càmera”.

Els Porcs

Antoni Padrós, 1972, 15’, Catalunya, VC, 16 mm (transferida a vídeo)

“ Quan hi ha una comunitat i s’orgeix un cap de grup, la veu d’aquesta desapareix, perquè el líder està per sobre de tota la resta i imposa la seva voluntat. Anul·la la voluntat del col·lectiu.” (Antoni Padrós). Els porcs presenta un seguit d’individus, que es dirigeixen al públic i compten porcs: un porc, dos porcs, tres porcs… Una antihistoria simpàtica feta a mode d’entreteniment de tarda de diumenge.

Sessió triple 2

Una trilogia sobre la repressió i el seu alliberament a partir de la violència, en temps de tardofranquisme.

Dimarts 19
21:30
Cinema Catalunya
Amb la presència de Jan Baeta (Director del festival).

Ice Cream

Antoni Padrós, 1970, 10’, Catalunya, VC, 16 mm (transferida a vídeo).

Una espècie de cerimònia o happening soft-core, a l’estil de les pel·lícules de Warhol.

Una dona va llepant un gelat mecànicament metre que, en la mateixa habitació, un home, voyeur (com l’espectador), assolirà una satisfacció solitària. En paraules de Padrós: “tan descarada que avui dia quan la veig em produeix malestar”.

Swedenborg

Antoni Padrós, 1971, 42’., Catalunya, VE, 16 mm (transferida a vídeo).

L’argument és una mera excusa per exhibir una estructura compositiva laberíntica que condueix l’espectador a un itinerari de ziga-zaga de salts enrere i salts endavant continus, d’assimilació difícil i incerta.

William Blake sentia una profunda admiració per Emanuel Swedenborg, filòsof suec a cavall entre el segle XVII i el XVIII. A partir dels seus dictats es gesta Swedenborg, un film amb codis cinematogràfics propis del terror psicològic, rodat en blanc i negre i en 16mm. Un relat experimental que se submergeix en les passions, les frustracions, els odis, les dependències i humiliacions de la parella.

¿Que hay para cenar querida?

Antoni Padrós, 1972, 25’, Catalunya, VE, 16 mm (transferida a vídeo).

“Quan hi ha un malalt, és ell qui domina sempre, no el sa. El que vaig intentar va ser transferir aquest raonament a l’àmbit familiar, compost en aquest cas d’un germà, una germana i el seu marit. Aquesta situació, malaltissa i decadent, de partida em va semblar que podia donar molt de joc, malgrat estar tractada amb pocs mitjans i saber que la duració havia de ser mínima. Em vaig proposar de realitzar una mena de tragèdia grega sobre l’incest i en vint minuts i crec que em va sortir bé. És una pel·lícula que està rodada en exteriors, però en un exterior envoltat i aïllat, molt tancat, el mateix on Buñuel va filmar L’âge d’or. Va ser un exercici d’expressió”. (Antoni Padrós).

Sessió doble

Dimecres 20
11:00
Cinema Catalunya
Amb la presència de Jan Baeta (Director del festival).

Ascensión, caída y reposo de Maria von Herzig

Antoni Padrós, 1986 , 22’, Catalunya, VC.

El 1986 el context social i polític permetia més llibertat d’expressió i mitjans més dignes que els anys setanta. Padrós deixa enrere el terrorisme domèstic i es decanta per un melodrama: Maria Montenegro és una actriu espanyola que triomfa a l’Alemanya nazi amb el sobrenom de María von Herzig. Una greu malaltia l’obliga a tornar a Espanya i a romandre confinada en una mansió mentre prepara la seva última actuació en la que interpretarà el paper de Carlota de l’obra de Werther

L’home precís

Antoni Padrós, 2012, 32’, Catalunya, VC, Digital.

L’última pel·lícula d’Antoni Padrós explora les possibilitats del format digital per apel·lar a la màgia de les imatges en moviment.

Un fred matí de Nadal, aquell home tan precís i rutinari, es troba en enfront d’allò que desconeix. Una estranya visita nocturna mentre dorm, algunes veus el cridaran des d’una altra dimensió, entre el somni i la vigília. En un espai buit s’enfrontarà amb el seu alter ego, on manté un diàleg entre l’irònic i el desesperat, preludiat d’un llarg viatge… Aviat sabrà que es troba dins d’una unitat traumàtica, sense saber que és la mort qui la provoca.

“La successió d’imatges d’una realitat que sembla obrir-se a altres plans de la consciència està realçada per una magnífica banda sonora, i un ritme cinematogràfic perfecte i absolutament precís, que donen a l’espectador una sensació hipnòtica d’estar despert contemplant un somni” (Santi Palos).

Diumenge 24
20:00
Cinema Catalunya

Lock-out

Antoni Padrós, 1973, 130’, Catalunya, VE, 16 mm (transferida a vídeo).

Primer llargmetratge d’Antoni Padrós que el va convertir en el cineasta underground en temps de tardofranquisme. La història ens narra el deambular per un abocador d’un grup de cinc personatges que decideix, voluntàriament, viure al marge de la societat, en una recerca desesperada cap a un ideal de llibertat.

“Lock-out” significa literalment “tancats a dins”. Els personatges, insatisfets sexualment i políticament, ens remeten a les afliccions de l’època de final del franquisme i unes expectatives contestatàries que són caricaturitzades sense pietat. En paraules del mateix Padrós la pel·lícula és “una meditació sobre la marginació i les seves conseqüències”.