Un Cielo Tan Turbio

A l’ombra de monumentals refineries que emergeixen com temples cromats, Un cielo Tan Turbio viatja per diversos paisatges fronterers de Veneçuela, el primer petro-estat avui colpejat per la pitjor crisi política i humanitària que Sud-americà ha vist en el segle XXI. Sota cels que anuncien tempesta, somnolents militars assetgen al mig del mar del Carib, migrants vaguen per lúgubres llocs fronterers entre Veneçuela i Brasil i contrabandistes esgoten els últims barrils de gasolina creuant clandestinament pels camins de l’hostil Desert Guajiro. Tot això, al so de les esquizofrèniques notícies del conflicte polític que emeten una ràdio des de la llunyania capitalista.

Aquesta és una pel·lícula que retrata peregrins i pirates, fills orfes d’una terra que han fet seva sense necessitat de plantar banderes, o imposar himnes: anàrquics com la tempesta que amenaça en posar fi a aquests llimbs on es troben suspesos.