El campo para el hombre
Helena Lumbreras i Maro Lisa, 1975, 50’, Espanya, VE
“El capital vol mantenir la pagesia a l’oblit i en silenci, però la pagesia vol ser posseïdora del seu propi destí. Ella sap i parla”. Amb aquesta afirmació s’obre El campo para el hombre: un viatge cinematogràfic emprès per la cineasta Helena Lumbreras i Mariano Lisa pel minifundi gallec i el latifundi andalús, entre l’any 1973 i el 1975. Realitzada en clandestinitat, la pel·lícula dibuixa una història, des d’abaix, de la situació camperola que es val de recursos varis: la sàtira de l’estètica documental franquista, la poesia oral popular, l’evocació de la reforma agrària de la Segona República, els testimonis d’intel·lectuals antifranquistes. Però, sobretot, de la imatge i de la paraula espontània de les dones i homes que treballen la terra.
Un film militant i heterogeni que obra pas al Col·lectiu de Cinema de Classe, un cine col·lectiu, que “es preocupava de la simpatia, l’empatia, la comunicació entre les persones que intervenien en el film, i que convidava a actuar a favor d’una societat justa i lliure” (Maro Lisa).
*Presentació i col·loqui a càrrec de Maro Lisa (director) i Annalisa Mirizio (investigadora de cinema).
