Peça que explora les possibilitats del so en el cinema per pensar l’escena teatral. Un so que dramatitza, ficciona o resignifica les imatges que toca, que produeix estranyesa, humor o esdevé metàfora viatjant del versemblant a l’irreal. A través d’un dispositiu escènic centrat en l’experiència sonora, la peça ofereix una visió fragmentària i parcial del que passa a escena, convidant l’espectador a completar-ne el sentit amb la seva imaginació. Sons ambientals, diàlegs incomplets i atmosferes suggerents esdevenen eines per jugar amb la percepció, ficcionar el que no es veu i crear nous relats. El paisatge sonor actua com a narrador invisible, capaç de transformar l’espai, el temps i fins i tot el relat, fent del so el veritable motor de la ficció.