Saturn, darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l’acte verge

“Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l’acte verge” és un poema sonor compost de veus col·lectives i anònimes que (des)dibuixen tot el que orbita al voltant de la idea de Saturn. Es tracta d’una recerca a través dels relats orals i la idea de mite d’origen. El resultat és una acció sonora que consta d’una única veu dient, narrant, recitant. En aquesta peça es barregen retalls d’astronomia, astrologia, mitologia i experiències humanes íntimes, traumàtiques o quotidianes. Aquestes veus ens expliquen històries i paisatges que s’alimenten i contradiuen i que ens interpel·len: què sabem del que no hem experimentat i que constantment se’ns afirma com a real des de la ciència, des de la societat, des de la història? És més palpable que els paisatges d’aquest mite d’origen?

El motor d’aquest poema és una exploradora o refugiada que avança alhora en dues direccions que la portaran a retrobar-se en un mateix punt: camina cap a l’abisme de la psique humana i fuig a la immensitat del planeta de Saturn, de l’univers. La fascinació de la geografia d’aquest planeta i la bellesa dels seus anells marca el ritme. Si els contemples suficient estona, es fonen amb la comprensió d’allò amb què cohabiten: l’atrocitat violenta d’impactes de tots els trossos que els conformen, cossos esmicolant-se entre ells, trencats, preciosos.