10è Festival Gollut
Presentació
El Festival Gollut és una Mostra de cinema social i mediambiental amb una voluntat d’inclusió de les diversitats.
Al llarg de les 9 edicions que conformen el festival hem donat veu a cineastes compromesos amb aspectes socials i/o mediambientals. Més enllà de l’entreteniment, creiem en el cinema com una eina de reflexió, conscienciació i aprenentatge, tant a escala personal com col·lectiva. Volem promoure un cinema que revisi la nostra herència històrica i
audiovisual, el nostre passat, un cinema que ens faci experimentar i repensar la nostra
situació present; tanmateix, un cinema que ens ajudi a conformar l’imaginari del nostre futur.
El Festival Gollut dóna suport a aquell cinema perifèric, que sovint queda relegat a un segon pla.
Donem espai a aquell cinema subversiu que sovint queda al marge dels cercles comercials de distribució. Volem donar cabuda a artistes i cineastes emergents, que sovint els costa trobar espais per a mostrar les seves obres, ja sigui per la singularitat de les seves propostes o perquè encara no tenen la veu que es mereixen. Revisitem la nostra història audiovisual per recordar i visibilitzar aquelles obres que sovint han quedat oblidades o silenciades per la història canònica del cinema.
El Festival Gollut aposta per un cinema d’autor, de compromís ètic i estètic, de llibertat creativa, que explori i experimenti amb noves narratives i formes de representació audiovisual.
Fem costat al talent creatiu que proposa noves mirades, noves maneres d’acostar-se al món i nous modes de representació. Volem que el festival afavoreixi a potenciar la creativitat audiovisual, que revisi, replantegi i experimenti amb les possibilitats d’entendre i utilitzar el dispositiu cinematogràfic, tant en l’àmbit formal com de contingut.
Ens interessa en especial aquelles obres que explorin noves narratives, nous gèneres
cinematogràfics i noves formes de representació audiovisual.
El Festival Gollut és un espai de trobada, de reunió, que fomenta l’experiència fílmica col·lectiva i la reflexió entorn de l’audiovisual.
Creiem en el cinema com una eina social, de reflexió conjunta. És per això que el festival s’inclina per a continuar promovent el cinema com un espai social, de trobada, per a compartir i teixir reflexions, pensaments i sensacions de manera col·lectiva per aconseguir anar més enllà de la nostra experiència individual amb les imatges i els sons, que sovint experimentem en la nostra quotidianitat. El festival proposa, a banda de les sessions de visionament, un conjunt d’activitats que promoguin la creació i reflexió entorn el mitjà audiovisual.
Jan Baeta
Director del Festival
Obres Seleccionades
10è Festival Gollut
Llargmetratges
Misión a Marte
Amat Vallmajor | 2022
En un país basc postapocalíptic, dos germans emprenen una missió a Mart. Un “road trip” futurista per un passat familiar. Txomin, un arqueòleg basc a l’atur, rep l’encàrrec d’un peritatge a Mart. Amb el seu germà Gene al volant, parteixen d’Eibar (País Basc) en una aventura pel nord d’Espanya. La salut fràgil de Gene i la boira tòxica que apareix misteriosament, els fa desviar del camí i acudir a la germana Mila. El retrobament dels tres desperta vells retrets familiars, mentre la salut d’en Gene empitjora. Amb l’ajuda d’alguns fantasmes i del mateix Jesucrist, els germans decideixen acabar la seva missió i arribar a Mart
El Rastro Firme
Fernando Gómez Luna | 2022
Mentre la càmera filma l’estampa present d’una hisenda de l’aristocràcia a Andalusia, una veterana pagesa narra l’obsessió pel linx Larus del terratinent Sr. Jerónimo, últim marquès d’Altarriva. La dona explica la incessant recerca del fugisser felí per la immensitat de la muntanya per tal de, segons el marquès, assegurar l’estabilitat de les seves terres. Una sèrie de manuscrits, fotografies i dibuixos infantils revelaran una altra realitat del latifundi i el territori del gran gat tacat.
Hafreiat
Álex Sardá | 2022
Sota la calor del sol, en una missió arqueològica espanyola en el nord de Jordània, els treballadors locals excaven la terra durant hores llargues. Els salaris són pobres i els preus del dia a dia van augmentant. Abo Dya, un palestí jordà, vol donar una vida diferent a la seva família, però els seus antecedents penals obstaculitzen els seus esforços.
La ilusión de la abundancia
Erika Gonzalez Ramirez i Matthieu Lietaert | 2022
L’Angeleta ha fet cent anys. Viu en una antiga masia de pastors a la que va arribar fa dècades per treballar-hi. Podem imaginar la història d’una dona en mirar les seves mans, que repeteixen els gestos del treball amb el rigor i la concentració d’un ritual important? Mentre l’Angeleta contempla els boscos des de la seva finestra, el món exterior i interior, la frontera entre el real i el somiat es difuminen. Al final d’una vida llarga, l’instant tant saturat d’història deixa entreveure tot el que va succeir anteriorment.
Las Cautivas
Natalia Maysundo | 2022
A l’ombra de monumentals refineries que emergeixen com temples cromats, Un cielo Tan Turbio viatja per diversos paisatges fronterers de Veneçuela, el primer petro-estat avui colpejat per la pitjor crisi política i humanitària que Sud-americà ha vist en el segle XXI. Sota cels que anuncien tempesta, somnolents militars assetgen al mig del mar del Carib, migrants vaguen per lúgubres llocs fronterers entre Veneçuela i Brasil i contrabandistes esgoten els últims barrils de gasolina creuant clandestinament pels camins de l’hostil Desert Guajiro. Tot això, al so de les esquizofrèniques notícies del conflicte polític que emeten una ràdio des de la llunyania capitalista.
Aquesta és una pel·lícula que retrata peregrins i pirates, fills orfes d’una terra que han fet seva sense necessitat de plantar banderes, o imposar himnes: anàrquics com la tempesta que amenaça en posar fi a aquests llimbs on es troben suspesos.
Tolyatti Adrift
Laura Sisteró | 2022
Tolyatti, vell símbol de l’orgull socialista, és avui el Detroit rus. En aquest entorn sense futur sorgeix el Boyevaya Klassika, un moviment que rescata els icònics Lada de la fàbrica de cotxes de la ciutat per transformar-los en un mitjà de rebel·lia i expressió de la desesperació de la joventut. Seguim a Slava, Misha i Lera durant l’any que han d’enfrontar-se a l’edat adulta en una ciutat mancada d’esperança. Laura Sisteró captura l’esperit d’una generació que derrapa sobre el gel amb els vells Lada convertits en cotxes de carreres. La potència estètica i sonora del film transmet el malestar dels joves de Tolyatti amb olor de gasolina.
LA CIUTAT A LA VORA
Meritxell Collel Aparicio | 2023
Tocar la realitat a través d’una caminada. Caminant, podem apropar-nos a mons, descobrir l’altra ciutat, la que comunament anomenem “perifèria”. Canviar la perspectiva històrica dels turons com punts de control i defensa, com fronteres de la ciutat, per revelar els límits entre la muntanya i la ciutat com a punt de connexió amb els orígens. Un recorregut a peu pel litoral que limita la ciutat de Barcelona amb la serra de Collserola traça un mapa visual i sonor de la perifèria de la ciutat a través dels sons, les veus, els rostres, els treballs, els espais urbans i naturals de cada barri. Les vores composen una simfonia d’espais i persones, orígens, vincles i maneres d’habitar la ciutat.
CURTMETRATGES
ULISES
Félix Brixel | 2022
Entre paisatges i silencis Félix Brixel ens endinsa en la intimitat de la relació entre dos germans, en un entorn inhòspit d’una zona de muntanya. Loto cuida del seu germà Ulises, que pateix d’un greu trastorn psicomotor. Un dia, abandona la casa familiar i decideix enterrar-se viu. El seu germà, desesperat, el troba i el convenç per tornar, però ja no sap que fer per protegir-lo.
Esta no es una película sobre Cardenete
Paula Martínez | 2022
Entre la dècada dels vuitanta i els noranta, Espanya entra a la UE, cau el bloc soviètic i se celebren les olimpíades de Barcelona. De mentre, Fernando, Jaime i Juan Carlos, tres germans que viuen a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), testimonien, a partir de filmacions domèstiques, el relat extraoficial del poble de Castella i la Manxa, Cardenete. Trenta anys més tard, la directora recupera aquest material i el posa en el seu context. El resultat és un fresc, divertit i transgressor retrat de l’època.
ara crema
Núria Gascón | 2020
El sofà, el foc, la silueta. Una llar que desapareix a cendres. Després d’un confinament, mental i físic, de tretze anys en aquella casa, ha sigut necessari un altre per tal d’afrontar aquelles imatges. Material fotogràfic familiar (90-00’s) i videogràfic de l’arxiu personal filmat en 16 mm i MiniDv entre març i abril de 2019 durant la mudança i la crema del sofà. Muntat a la quarantena, abril de 2020.
Can Gardell
Sílvia Subirós i Florencia Aliberti | 2021
Els Gardell porten diverses generacions dedicades a la vida de camp. Un canvi inesperat en les condicions contractuals de les terres on treballen obliga a Tomàs i Maria a transformar la seva granja en una casa rural. Ells esperen pacientment l’arribada d’algun hoste. Can Gardell és una proposta de ficció realitzada amb personatges reals. El retrat d’una forma de ruralitat que sembla no tenir cabuda en l’escenari modern.
Los Espantos
Jorge Castrillo | 2022
“Diuen que Maria l’obscura va tirar la clau del reixat i mai més ningú la va tornar a veure… S’explica que aquella tempesta la va provoca ella amb el seu plor rabiós…”.
Iznájar és un petit poble rural de Córdoba i aquest és un film antropològic, geogràfic, teològic, però per sobre de tot poètic, sobre aquest indret. Sobre el seu paisatge, les persones i l’entorn i les reminiscències místiques que supuren dels olivers, les pedres del que un dia va ser una casa o els pantans que un dia foren valls. Una bellíssima abstracció a base de superposicions, entre present i passat, imatges i sons, realitat i evocació.
Les més grans
Núria Ubach, Marta Codesido, Dubi Cano, Ulrika Andersson | 2023
Tres dones de tercera edat passegen diàriament al voltant del poble de Cabrianes (Bages). Les Més grans és un documental que reflexiona sobre el pas del temps i l’envelliment. Un retrat dels personatges i de l’entorn, on la natura, els animals, el vent i la pluja es converteixen en elements poètics que representen la vida i la mort.
El día que volaron la montaña
Alba Bresolí | 2022
El 1959, en ple règim franquista, el poble d’Escó (Saragossa) va ser expropiat per la construcció d’un pantà. Tota la població va abandonar el poble menys la família Guallar, que es va negar a l’expropiació i a abandonar la seva llar i el seu bestiar. Avui, els germans Fèlix, Baltasar i Evaristo Guallar són els únics habitants. Però el seu món es torna a veure amenaçat quan comença a construir-se una autopista. Una aproximació a un univers rural, en trànsit de desaparició.
Palmarès
10è Festival Gollut
Premi Gollut
Millor Llargmetratge
Misión a Marte
Amat Vallmajor, 2022, 71’, Espanya, VE.
Premi Gollut
Millor Curtmetratge
Ara Crema
Núria Gascón, 1’, Catalunya, VC.
Premi Gollut
Del Públic i Menció especial del Jurat de Llargmetratges
Toyalti Adrift
Laura Sisteró, 2022, 70’, Espanya, VOSE.
Premi Gollut
Trajectòria Professional
Eugènia Balcells
Premi Gollut
a la direcció jove
Les més grans
Núria Ubach, Marta Codesido, Dubi Cano, Ulrika Andersson, 2023, 20’, Catalunya, VC
Premi Gollut
Miquel Porter
Ulises
Félix Brixel, 2022, 24’, Galícia, VOSE.
